Colles Sant Medir

  1. L'Antiga de Sant Medir (1861)
  2. Agrupació Bonanova (1887)
  3. Unió Gracienc (1901)
  4. La Humorística de Sant Medir (1912)
  5. La Llibertat Gracienca (1917)
  6. La Gardènia (1927)
  7. Victòria (1947)
  8. La Moderna de Gràcia (1948)
  9. Monumental (1948)
  10. La Parròquia de Sant Medir (1949)
  11. Els Pilons (1960)
  12. Timbaler del Bruc (1964)
  13. Els Amics (1969)
  14. Els Tivats (1970)
  15. La Nova de Sarrià (1974)
  16. L'Amistat de Gràcia (1975)
  17. Els Patufets (1980)
  18. La Pessigolla (1981)
  19. Cal Ros (1983)
  20. Dolça (1985)
  21. Jovenívola (1987)
  22. La Providència (1990)
  23. El Drac Ensucrat (1993)
  24. La Colla del Cau (1998)
  25. La Tradicional de Gràcia (1999)
  26. Les Tres Branques (2000)

LA FESTA DE SANT MEDIR

La llegenda

El bon pagès Medir visqué vora l’any 303, durant el domini romà de Dioclecià, qui va dirigir una persecució brutal sobre els cristians. Un d’ells, el Bisbe Sever, va decidir fugir cap de Barcelona en sentir-se en perill i, perseguit constantment pels romans, va emprendre un romiatge cap a Sant Cugat, on es trobà al pagès Medir plantant faves.

El Bisbe li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demanà que si algú preguntés per ell, respongués amb la veritat. Que digués que, mentre ell sembrava les faves, el Bisbe havia passat per aquell indret i de ben segur el trobarien pocs metres més avall. Un cop hagués marxat el Bisbe, les faves començaren a créixer i florir de manera miraculosa.

Poc després, els perseguidors romans passaren i li preguntaren al pagès, però no es cregueren la seva història i, sentint-se enganyats, tornaren en busca de Medir, un cop hagueren capturat al Bisbe, i els empresonaren i martiritzaren fins la mort.

Origens

Cap a l'any 1828, en urbanitzar-se l'entorn del carrer Gran de Gràcia, s'instal·là al número 111 (cantonada carrer Sant Marc) un forn propietat de qui seria el fundador de la primera colla, en Josep Vidal i Granés, fill de la Parròquia de Santa Maria del Mar, a Barcelona.

 

El forner no gaudia de molt bona salut i, essent tant devot de Sant Medir com era, li va prometre que si el curava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria a la seva Ermita a la Serra de Collserola i ho faria tocant un sac de gemecs a sobre un cavall alhora que anunciava pel barri la seva prometença.

L'any 1830 , quan ja es trobava millor, va iniciar el que seria el primer romiatge. El següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal. Així, any rere any, s’anaren afegint amics, veïns, coneguts... fins formar altres colles a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sants.

 

La primera notícia escrita apareix al Diari de Barcelona, l’any 1853, on s'informava als ciutadans de la gran Festa de Sant Medir que llavors aplegava ja a 300 persones d’arreu de Barcelona. El bon Vidal morí a Barcelona l’any 1856 a causa de la seva malaltia, però encara avui recordem la seva fita.


L'actualitat

Actualment, 26 colles participen activament en la Festa de Sant Medir el dia 3 de març als barris de Barcelona, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i La Bordeta. La festa s'inicia de bon matí amb la formació de les diferents colles en els seus locals socials per començar les cercaviles pels diversos barris. Al migdia, les colles participen de l'aplec a l'Ermita de Sant Medir, al bell mig de Collserola, juntament amb els ciutadans de Sant Cugat. Al capvespre, totes les colles juntes desfilen pel carrer Gran de Gràcia fins als Jardinets llençant tones i tones de caramels.

 

La festa de Sant Medir és el dia 3 de març de cada any, excepte quan cau en diumenge per calendari, que es passa a dilluns 4 de març.


Des de fa bastants anys, el diumenge després de la festa popular, les colles tornen a celebrar la festa al voltant de la Parròquia de Sant Medir al barri de La Bordeta.